Navegar tots dins un mateix vaixell en direccions contràries

En  aquests moments de crisi social i d'incertesa en tots els àmbits, l'educació no queda al marge. Fa uns dies ja que diferents situacions m'han recordat l'article de groc que vam llegir al mòdul de lideratge. A l'article es deia que era important que els membres d'un grup se sentissin part d'ell, perquè això ajuda al bon desenvolupament dels projectes que es duen a terme.

Però a vegades no és tan fàcil: hi ha moments en què sembla que els factors externs t'exigeixen molt però t'ofereixen poc. Però tu a canvi has de seguir lluitant per mantenir el vaixell cap a una ruta i en una direcció no sempre ben definida... Mentrestant dins el vaixell només se senten les veus disruptores, només es veuen els conflictes interpersonals d'aquells que volen mantenir la seva posició impliqui el que impliqui, i la massa... Què en pensa? 

Però per davant de tot som educadors i hem de donar exemple i oferir uns valors: hauríem de ser el mirall perfecte en el qual els alumnes es poguessin reflectir... Clar està però que no hi ha culpes, sinó circumstàncies. Si les inclemències del temps embruten o espenyen els miralls, aquests no es regeneren de manera automàtica...

Esper que el vaixell no s'enfonsi en el fondal, sinó que giri i trobi la direcció adequada i el temps favorable. Però cert és que no depèn exclusivament del capità...

El paper dels pares en la convivència

La setmana passada, mentre resolia un cas de convivència, em va venir una reflexió... Però primer explicaré breument la situació: 

Dues alumnes que han tengut contínuament problemes al llarg del curs, bé entre elles o bé amb altres, s'havien barallat. Quan vam analitzar les actuacions duites a terme, vam veure que havíem provat moltes coses diferents, però el clar és que a elles no els havia servit perquè seguien en la mateixa línia: converses, reflexions, acords, sancions...

Davant casos així, et demanes què més pots fer... Però, després de parlar amb les respectives famílies, una cosa em va quedra ben clara: i és que el els docents no som omnipotents, i la nostra tasca no serveix de res si es fa de manera aïllada. De vegades, a secundària, les famílies no s'impliquen tant en l'educació dels seus fills perquè creuen que ja són grans, però tal vegada és quan més falta els fa...

De totes maneres, no em va semblar que fos el aquell el cas, sinó que més bé es donava en ambdós casos un cas d'ignoràcia del modus operandi, els pares no sabien i no entenien perquè les seus filles per enèssima vegada es comportaven així. No crec que no existí la voluntat d'ajudar, sinó que no tenen  els recursos ni les estratègies per fer-ho.

La meva reflexió va ser doncs que les famílies actuals necessiten actualitzar els seus rols i ser educats per fer front als conflictes generacionals i socials que esdevenen a través dels seus fills... 

Els cinc pensaments

El primer apartat del darrer exercici de convivència parteix d'un manual de competència social dedicat als alumnes de secundària. En ell, es defineix els diferents tipus de pensaments. La primera secció de l'activitat pretén que creem una definició o explicació pròpia dels pensaments i que en pensem una aplicació pràctica. Tot i que, a primera vista, la teoria em resultava un tant novedosa, la veritat és que l'he trobada del tot lògica i molt útil per a la vida quotidiana tant dins com fora dels centres educatius. Ve a ser una teorització de bones maneres d'actuar en diferents casos...
Els casos que he proposat per a cada pensament són els següents:

Pensament causal. Un alumne té problemes amb diferents grups d’iguals sense que hi hagi motius aparents; podria ser un cas hipotètic de manca d’habilitats socials per relacionar-se amb els companys, en què les accions per integrar-se produeixen l’efecte contrari.
Pensament alternatiu. Un alumne motivat i amb interès ha obtingut mals resultats acadèmics durant un trimestre i vol encaminar de nou els seus estudis. Es podria fer una anàlisi del pla d’estudi que ha duit a terme i estudiar diferents opcions que contribueixin a millorar el seu rendiment: planificació de les hores d’estudi, participació a classe, demanar dubtes al professors, reforç de les tècniques d’estudi, fer algunes classes de suport, revisió dels esquemes per a l’estudi, etc.
Pensament conseqüencial. Un alumne no acaba d’estar decidit sobre quines matèries de modalitat cursar a 4t d’ESO. Se l’hauria de fer reflexionar sobre les seves capacitats envers les diferents matèries per una banda; i, per una altra, sobre quin itinerari és l’òptim per als estudis universitaris o de formació professional que té intenció de cursar. La seva elecció serà determinant per a la millor preparació en el futur.
Pensament de perspectiva. Dos companys que han estat sempre molt bons amics tenen ara una mala relació arrel de la inclusió d’un nou company en el grup que s’avé molt amb un dels dos. L’altre té conductes un tant agressives quan coincideixen tots tres. Aquí, per una banda, hauríem d’aplicar la dita de: “Quan més serem, més riurem!”; un nou amic és una nova font de riquesa interpersonal. Però també ens hauríem de posar en el lloc de l’amic que tal vegada se sent traït i abandonat i fer-li entendre que la incorporació d’una nova amistat no implica la pèrdua de la relació existent.
Pensament de mitjans-fins. Un alumne de PQPI vol treure una nota mitjana alta per poder accedir amb més facilitat al cicle formatiu de grau mitjà i n’és conscient des de principi de curs. Ha de pensar la facilitat que té per a cada assignatura, reforçar els punts dèbils i millorar els punts forts, demanar ajudar al tutor i al professor corresponent perquè li donin recursos per aconseguir els seus objectius (o al Departament d’Orientació), esforçar-se diàriament i marcar-se fites clares i factibles, és a dir, elaborar un pla de millora...

Activitat 3 de convivència


La tercera activitat del mòdul de convivència s'ha centrat en fer-nos reflexionar sobre el mode i la via de transmissió de la normativa a la comunitat educativa.
La veritat és que, des del meu punt de vista, aquest és un camp en què es podria fer molta feina, sobretot per fer-ho més digerible i atractiu, i per damunt de tot pràctic. De vegades, la legislació o les pautes establertes a partir d'ella són tan protocolàries que ens oblidam que tractam amb persones i la interacció que es crea entre elles....

Reflexió i propostes de millora sobre l'activitat d'elaboració d'un Pla TIC

VALORACIÓ DE L'ACTIVITAT: ELABORACIÓ DEL PLA TIC DEL CENTRE


Suports per a l'activitat

Tot i que el curs no ha estat enfocat exclusivament a oferir pautes i idees per a l'elaboració del Pla TIC del centre, cal esmentar molts dels temes tractats han contribuït en major o menor mesura i de manera més o menys directa en la reflexió entron a què són les TIC, quina és la normativa que les regeix, quin ús se'n pot fer en un centre escolar, quina és la realitat i què seria el desitjable. Dit d'una altra manera, ens han ofert un espai de reflexió i diàleg que ens ha permès establir el punt de partida del nostre centre i compartir experiències i inquietuds no només d'especialistes en el tema sinó també dels nostres companys.
Apart d'això, se'ns han facilitat documents-model per il·lustrar la teoria i guions i pautes per a la redacció del Pla, entre d'altres.
Per tant, des del meu punt de vista la informació verbal i documental aportada ha estat un gran suport no només per a la creació del Pla, sinó també per a l'ampliació de coneixements per aplicar les TIC a la pràctica docent i en la feina com a membre de l'equip directiu d'un centre.

Dificultats de l'activitat

La gran dificultat per a mi a l'hora de redactar el Pla ha estat trobar l'equilibri entre el que m'agradaria que fos i el que és factible, és a dir, trobar la manera de crear un Pla pràctic, amb pocs objectius, però assolibles. I és que, malhauradament, la nostra realitat està molt enfora del que marca la normativa europea al respecte.
Per una altra banda, una dificultat de tipus tècnic, o més ben dit un repte (que tenia in mente des de fa temps) ha estat l'ús del programa Cmaptools per a l'elaboració de l'organigrama del Pla. El resultat però ha estat molt satisfactori, doncs he aconseguit el meu objectiu amb més facilitat del que m'esperava...

Interès de l'activitat

Tot i que l'activitat m'ha semblat prou interessant, pens que estaria millor fer participar el coordinador Tic o la comissió Tic en la redacció del Pla, perquè d'aquesta manera se'l farien seu i s'engrescarien més en el projecte, i motivarien més la resta de la comunitat educativa. Això sí, crec que l'equip directiu hauria d'establir les línies de treball i/o els objectius generals.

Propostes

Algunes de les propostes que potser millorarien el mòdul o li podrien donar un altre enfocament serien:

Dedicar alguna sessió a analitzar els documents penjats al Moodle o diferents models de pla TIC.
Dedicar un temps a la conjunció d'idees per a les línies d'actuació proposades entre iguals: infantil, primària, secundària.
Fer participar conjuntament coordinadors TIC i un membre de l'equip directiu perquè poguessin treballar de manera conjunta en aquest mòdul i enriquir-se mútuament de coneixements i punts de vista organitzatius.
Seqüenciar l'activitat en parts i anar entregant breus exercics de manera progressiva que conformassin progressivament el Pla TIC “final”.

Gestib i Ecoib

Els mòduls de Gestib i Ecoib són, des del meu punt de vista, imprescindibles per a qualsevol membre de l'equip docent i molt útils per a qualsevol docent i per al personal d'oficines.
Això no obstant, vaig trobar les tasquès del primer mòdul més àrdues, dificultoses i pesades... No puc jutjar si el motiu és que va coincidir en un moment personal de més ocupació i amb activitats d'altres mòduls del curs, o simplement que la presentació i organització era més dens. A mi em van fer falta instruccions més clares i, en algunes ocasions, em va embullar haver de canviar de curs acadèmic... Però potser tot va ser causat pel cansament...
En canvi, el d'Ecoib em va semblar senzill, entenidor i pràctic i m'hauria agradat aprofundir-hi una mica més.
La conclusió és, però, que ambdues línies de treball són vàlides i productives per a un curs d'aquestes característiques. I, a més, s'ha d'agrair la paciència i col·laboració dels corresponents tutors... ;P

Jornades presencials: el portfoli

A les jornades presencials ens van explicar en què consistia un portfoli i vam fer un parell d'exercicis, bastant lúdics. Jo ja havia posat en pràctica l'elaboració i valoració de portfolis amb els meus alumnes, una experiència que valorava com a positiva tant per a ells com per a mi. Enguany he canviat d'assignatura i els tipus d'evidències que els alumnes han d'incloure. A més, arrel de la xerrada que vam tenir i dels documents que se'ns van mostrar, vaig fer una adaptació per incloure una primera reflexió sobre la tasca realitzada fins llavors. El teniu a l'apartat d'evidències.

Funció directiva de centres escolars. Formació inicial.

El primer mòdul del curset està organitzat en diferents tasques d'índole diversa quant a la temàtica i quant a la metodologia de treball. Evidentement, la temàtica seleccionada pretén complementar la formació de l'equip directe en diferents plànols, tots ells necessaris; però també és inevitable que cada aprenent s'engresqui o li agradin unes activitats més que altres.
Pel que a mi respecta, m'han fascinat les activitats relacionades amb les competències bàsiques, el lideratge i els aspectes pedagògics. He trobat que l'enfocament dels exercicis ha estat molt pràctic i en podré treure profit tant en la meva tasca diària com a docent com en les feines que comporta el meu rol de cap d'estudis adjunta al meu centre: enfocar les activitats extraescolars des d'altres punts de vista, millorar l'eficàcia i l'efectivitat de les comunicacions amb els companys, ampliar els recursos per a la resolució de conflictes, treure el màxim de l'ensenyament, etc.
Som conscient també que, malgrat que algunes de les altres tasques no m'han enganxat tant, em podran ser útils en altres àmbits no menys importants de la meva feina: conèixer, seleccionar, cercar, comprendre i aplicar la normativa; analitzar resultats de proves de diagnòstic, fer-ne una valoració i aplicar mesures de millora pel centre, etc.

Inclouré el link de Pensant en els altres, una experiència pedagògica del Japó, que em va impactar molt...

http://youtu.be/Pb_ZJ_xnx6I