Avui vull posar unes línies que em van agradar sobre l'article de Groc sobre el lideratge, són quatre ratlles que sintetitzen el que és per a mi una idea molt important del text:
Síntesi i reflexió
sobre el document de GROC: El lideratge del canvi en els centres
educatius
En tot procés o situació
hi ha canvis, i aquests esdevenen essencials per al posterior
desenvolupament de qualsevol activitat, també en el cas del que se'n
diu lideratge en el qual el canvi hauria de conduir cap a la millora:
en educació, cap a la línia de la construcció cultural.
El lideratge no
necessàriament ha de recaure en una sola persona: l'ideal seria que
tots els protagonistes hi formàssin part i el sentissen com a propi.
Si no és així, és poc probable que l'èxit en sigui el resultat.
És obvi que quan es du a
terme un canvi s'ha de ser ben conscient de la realitat de la qual es
parteix. Només així es podran plantejar objectius factibles i es
podrà analitzar de manera efectiva quina és la millor manera
d'executar-lo: quins agents, quins recursos i quina metodologia serà
la més apropiada per afavorir-lo. Per una altra banda, a més, cal
tenir en compte dos aspectes fonamentals per a la superació dels
obstacles que es puguin interposar en el camí: la flexibilitat i
l'avaluació. Ambdós aspectes ens podem ajudar a modificar el
desenvolupament del procés i a encaminar-lo cap a bon port. Es
tracta, doncs, d'anar progressant, d'assolir petites fites que ens
permitin arribar a la meta de manera gradual i amb fermesa i
convicció.
A continuació adjuntaré l'organigrama de presentació del meu Pla TIC, que em va permetre fer una síntesi clara del projecte i fer ús d'un pràctic programa informàtic, el cmaptools:
"Pensando en los demás"
A continuació adjunt la síntesi dels continguts dels vídeos que vàrem visionar i exposar per a les jornades presencials, una de les activitats que més m'ha impactat:
Pensando en los demás: vídeo 1
Les meves conclusions són les següents:
L'organització de l'aula es centra en la importància de les realcions, és a dir, en aconseguir cohesió en el grup: els nins estan convençuts que el seu objectiu és aconseguir ser feliços; i, que la clau per assolir-lo és aprendre a pensar en els altres de debò. El tutor ha aconseguit que el funcionament del grup es basi en una interacció comunicativa que els ajuda a aprendre de les seves experiències, i així creixen personal i intel·lectaulment. El recurs que es mostra en aquest primer vídeo és ben senzill, el de la carta: practiquen l'expressió escrita i copsen successos, pensaments i sentiments que comparteixen amb els companys a través de la lectura en veu alta a classe. A més, això comporta unes reaccions que els ajuden a entendre la realitat, veure diferents experiències, punts de vista, personalitats... I, fins i tot, a treure pors... Com a conclusió, tots també entenen que són iguals... Si ens posam a analitzar, a més, es treballen un munt de CCBB: lingüística, aprendre a aprendre, autonomia personal, ineracció amb el món físic, etc.
Pensando en los demás (2)
Cadascú té reaccions diferents davant fets emblants, però l'expressió dels propis sentiments fa que els altres s'hi identifiquin i/o et comprenguin: es treballa l'empatia.
Destacaria les paraules claus d'aquest procés, segons el tutor: explicar-compartir-escoltar (viure pel cor).
També es constata una evolució en la recepció dels records: l'expressió d'un sentiment trist s'ha materialitzat en un record positiu i admirable.
En la seva tasca com a docent, el tutor intenta ensenyar els alumnes que la vida té un gran valor; vol que experimentin l'alegria de viure expressant la seva personalitat individual: reafirmants els punts seus punts forts i els dels seus amics, creant lligams entre ells.
En totes les activitats els sentiments i els punts de vista són una part fonamental. Les cartes al quadern esdevenen en aquest vídeo un element de reflexió que possibilita que els alumnis modifiquin una actitud d'assetjament escolar i d'evasió de la culpa a través de paraules maques.
Pensando en los demás (3)
Els alumnes reflexiones sobre les conseqüències de les seves accions discriminatòries sobre els altres: provoquen infelicitat, que és just el contrari del que cerquen... D'altres que s'han sentit aïllats o menyspreats en el passat s'empenedeixen de no haver actuat per impedir-ho. I, el professor els fa veure que tots són vulnerables i es poden trobar en situacions d'aquest tipus en algun moment.
Un nou conflicte es crea a partir del càstig a un alumne els companys del qual consideren injust i desmesurat. Expressen el seu desacord al professor, li demanen que es repensi el càstig, argumenten la seva visió i es solidaritzen amb el company. El tutor els escolta i valora l'acció com a positiva, per la qual cosa el càstig queda ajornat.
Pensando en los demás (4 i 5)
Importància de l'agraïment, de l'amistat (i la seva defensa) i del raonament (que ha provocat la reflexió del propi professor: manca de relació acció-càstig).
Activitats que impulsen el treball col·laboratiu, els lligams i la cohesió de grup.
Valor de l'esforç, l'ajuda, la comprensió i de tot el que s'ha compartit...
CONCLUSIONS:
Es tracta d'un sistema pedagògic basat en les relacions interpersonals i la comunicació assertiva, que treballa els valors i les CCBB dels alumnes mintjançant una netodologia lúdica i interactiva.
PROPOSTES DE MILLORA:
- Organitzar una jornada de bones pràctiques on es mostrin aquesta i d'altres pràctiques en la mateixa línia.
- Formar el professorat en comunicació assertiva per millorar la gestió de l'aula i la mediació en els conflictes.
- Incloure en el PAT activitats que impulsin la interacció entre alumnes i alumnes-professors, el treball en equip i l'expressió dels propis sentiments.
- Crear la figura del tutor (alumne major o professor de confiança) per facilitar la integració dels alumnes al centre i a l'aula.
. Adequar un espai per compartir jocs, reflexions, etc.
CONVIVÈNCIA
Decret de Drets i Deures dels Alumnes (síntesi parcial)
Els
centres educatius han d'esdevenir un model convivencial per als
alumnes.
Prevenció,
treball en equip i resolució de conflictes són paraules clau per al
bon desenvolupament d'aquest model.
Per
aconseguir esdevenir un model de convivència, el centre ha de crear
un entorn adequat: espai legal, espai físic, etc.
Tots
els membres de la comunitat educativa hi han de participar.
OBJECTIUS
DEL DECRET
Regular
els drets i deures de l'alumnat.
Fomentar
la convivència: mesures i recursos.
Fixar
normes de convivència i mesures correctives.
PRINCIPIS
INSPIRADORS
Prevenció,
convivència, educació, responsabilitat compartida i col·laboració.
CONVIVÈNCIA,
PREVENCIÓ I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
Afavorir
un clima adequat.
Aplicació
de plans de convivència.
Promoure
el espais, la participació i la implicació.
Fer
propostes i crear estratègies de precenció i gestió positiva.
Garantir
el correcte desenvolupament de les mesures.
IMPOSICIÓ
DE MESURES CORRECTORES
Protocol
de gestió de la informació: Consell Escolar-director-claustre.
DRETS
DELS ALUMNES
A la
formació integral: drets, llibertats, coneixement de l'entorn,
adquisició d'habilitats, educaió emocional, etc.
A la
no discriminació i a la igualtat d'oportunitats: integració,
compensació, suport...
A la
valoració objectiva del rendiment escolar: criteris, procediments
d'avaluació, comunicació, reclamació, etc.
A
l'oreintació educativa i professional.
Al
respecte de les pròpies conviccions.
A la
identitats, la integritat, la intimitat i la dignitat personals.
A la
informació i a la llibertat d'expressió.
A la
manifestació col·lectiva de discrepàncies: procediment.
A la
participació en el funcionament i en les activitats del centre:
protocol de participació i elecció de representants.
A
l'associació: segons normativa.
A la
utilització de les instal·lacions del centre: protocol.
A la
reunió.
DEURES
DELS ALUMNES
A
l'estudi: assistència a classe, participació en les activitats,
material, esforç, respecte, cooperació, compliment de normes, etc.
Al
respecte i a la solidaritat cap els companys.
A
participar en el centre i a respectar tots els membres de la
comunitat educativa.
A
complir les normes de convivència.
NORMES
DE CONVIVÈNCIA
S'han
de recollir en el Reglament Orgànic de Centre.
Resum sobre el fragment
de
“L'acció
tutorial per a afavorir la convivència: La disciplina”,
de Rosabel Rodríguez Rodríguez.
Els
problemes de convivència en un centre educatiu no depenen únicament
del context: espai, grandària, alumnat, tipus de centre..., ni s'han
de tractar de manera puntual. La prevenció i la cooperació són els
aspectes claus per treballar i millorar la convivència.
En
general, esl problemes que preocupen els docents afecten les
relacions que s'estableixen alumne-alumne, alumne-professor,
alumne-espai i alumne-assignatura, tant per passivitat com per
incorrecció. Per avançar en aquest procés de resolució de
conflictes és vital la col·laboració i el treball conjunt
centre-família.
En
les conductes disruptives que es produeixen a l'aula no s'ha de
culpabilitzar únicament a l'alumne, sinó que s'han de tenir en
compte altres factors: físics, psíquics, familiars, de l'entorn,
etc. D'aquest manera, el resultat obtingut serà negatiu o només
parcial o puntual si es treballa únicament amb l'alumne. No hi ha un
model perfecte de gestió de convivència, però convé tenir
presents tots els existents i adoptar postures intermèdies, després
d'haver analitzat el cas i reflexionat sobre l'actuació més adient.
Així mateix, si es dóna el cas, és important detectar les
mancances existents per cercar més formació o recursos en la
resolució de conflictes.
En
darrer lloc, és important remarcar que les actuacions han d'implicar
la comunitat educativa i no ser feina d'uns pocs, sinó no serà
eficaç.
QUINS SÓN ELS CINC PENSAMENTS?
En què consisteixen aquests cinc pensaments?
• El pensament causal consisteix en la capacitat de realitzar un diagnòstic correcte de la situació conflictiva per esbrinar què la genera.
• El pensament alternatiu és l’habilitat que hom té per oferir un ventall de possibles solucions per a una situació en particular i analitzar les avantatges i els inconvenients de cada alternativa.
• El pensament conseqüencial és la capacitat de reflexió mitjançant la qual hom preveu els possibles efectes de les seves accions.
• El pensament de perspectiva és l’habilitat de l’empatia, ser capaç de fer un role playing per entendre els sentiments, les percepcions, les reaccions de l’altre i ajudar-lo en cas que sigui possible.
• El pensament de mitjans-fins és una capacitat mitjançant la qual es té en compte d’on partim, on volem arribar, què tenim per fer-ho, de quin temps disposam i qui ens pot ajudar, entre d’altres.
Sempre he cregut que la base per evitar molts dels conflictes que trobam a l'aula és la empatia.Pens que el sentiment d'entendre als altres i posar-se al seu lloc està molt poc present avui en dia i que d'alguna manera s'ha d'incloure a la nostre pràctica diària.
ResponEliminaMalauradament, de vegades la inèrcia de les classes ens fa oblidar la importància dels valors i de les relacions humanes...
ResponEliminaMolt bona idea utilitzar el cmaptools per a introduir un nou tema.
ResponElimina