El curs passat, de manera casual però amb convicció, em vaig implicar en el projecte de formar part de l'equip directiu del meu centre treball, l'IES Mossèn Alcover. Un any acadèmic ha aportat molta experiències: algunes positives; d'altres, no tant. Però, sens dubte, totes productives i enriquidores.
És evident que un nou equip implica un nou projecte: canvis, idees, errades, correccions, èxits, fracassos, etc. És a dir, les vicissituds del qualsevol procés. Però des del principi i fins ara, ho he encarat tot amb molta d'energia i il·lusió, el que consider essencial per anar cap envant.
Aquest era doncs el punt de partida quan vaig iniciar les passes per començar el camí que suposava aquest curs: un any d'experiència com a cap d'estudis adjunt dins un equip directiu nou.
Ara, després d'haver conclòs ja un trimestre de tasques sobre lideratge, gestib i ecoib, em trob quasi a mitjan camí: en aquest camí no tot han estat bon temps i floretes (conèixer gent, compartir idees, aprendre de grans professionals) sinó que en algun moment m'he trobat alguna pedra o el mal temps que m'impedia avançar al ritme que volia (exercicis que se'm resistien, molta feina al mateix temps, etc). Però res que minvàs la força per seguir el meu viatge...
I, on pretenc arribar? Com diria Kavafis (a qui ja he esmentat en aquest bloc), no és tan important la meta sinó el camí: les passes per aconseguir una major competència en la meva tasca diària, la professionalització (com es va comentar a les jornades presencials). Aprendre per millorar com a persona, com a professional, com a equip i com a centre...
REFLEXIÓ
FINAL
Pràcticament
d'aquí a sis setmanes donarem per conclòs un nou curs escolar. Als
docents sempre ens sembla que no ha d'arribar mai, i quan arriba
pareix que era ahir que dèiem aquestes paraules...
Si he de fer una
valoració de la meva tasca com a docent i com a part d'un equip
directiu, crec que m'aprovaria perquè m'he esforçat i he aconseguit
molts dels objectius que m'havia marcat. No em posaria una nota
numèrica com feim a secundària, sinó que crec que m'identificaria
millor amb un progressa adequadament. És evident que qualsevol tasca
per ben feta que estigui sempre és susceptible de millora, i reconec
que, tot i estar satisfeta amb el paper desenvolupat, encara encara
molta feina per fer i moltes coses per aprendre...
Respecte al curs
de direcció, en puc fer una valoració subjectiva que inclou tal
vegada dades objectives però que està basada sempre amb el meu punt
de vista.
Per una banda, pel
que respecte a la meva persona, sé que hauria d'haver treballat més
i ser més constant sobretot amb el portfoli però les meves
circumstàcies personals i professionals no m'ho han permès. També,
tot i que trob que he après moltes coses útils, consider que
el curs en general no ha cobert les meves expectatives i no m'ha
enganxat el suficient: m'han motivat activitats com les de
competències bàsiques i les de convivència, però com a docent no
com a cap d'estudis. Com a membre d'un equip directiu m'han semblat
útils les activitats de gestib (encara que un poc embulloses), ecoib
(m'hauria agradat fer-ne més) i lideratge (teoria molt bona per a la
reflexió). I d'altres no m'han semblat gaire productives, com la
d'iaqse...
Respecte al camí,
no tenc la impressió d'haver arribat enlloc sinó que em sembla que
encara faig passes endavant. És evident que he après, però encara
em queda molt de recorregut per fer... La sensació és que o jo vaig
molt lenta o el camí és molt llarg... Però si l'important és
avançar, no em donaré per vençuda i seguiré!
