Els cinc pensaments

El primer apartat del darrer exercici de convivència parteix d'un manual de competència social dedicat als alumnes de secundària. En ell, es defineix els diferents tipus de pensaments. La primera secció de l'activitat pretén que creem una definició o explicació pròpia dels pensaments i que en pensem una aplicació pràctica. Tot i que, a primera vista, la teoria em resultava un tant novedosa, la veritat és que l'he trobada del tot lògica i molt útil per a la vida quotidiana tant dins com fora dels centres educatius. Ve a ser una teorització de bones maneres d'actuar en diferents casos...
Els casos que he proposat per a cada pensament són els següents:

Pensament causal. Un alumne té problemes amb diferents grups d’iguals sense que hi hagi motius aparents; podria ser un cas hipotètic de manca d’habilitats socials per relacionar-se amb els companys, en què les accions per integrar-se produeixen l’efecte contrari.
Pensament alternatiu. Un alumne motivat i amb interès ha obtingut mals resultats acadèmics durant un trimestre i vol encaminar de nou els seus estudis. Es podria fer una anàlisi del pla d’estudi que ha duit a terme i estudiar diferents opcions que contribueixin a millorar el seu rendiment: planificació de les hores d’estudi, participació a classe, demanar dubtes al professors, reforç de les tècniques d’estudi, fer algunes classes de suport, revisió dels esquemes per a l’estudi, etc.
Pensament conseqüencial. Un alumne no acaba d’estar decidit sobre quines matèries de modalitat cursar a 4t d’ESO. Se l’hauria de fer reflexionar sobre les seves capacitats envers les diferents matèries per una banda; i, per una altra, sobre quin itinerari és l’òptim per als estudis universitaris o de formació professional que té intenció de cursar. La seva elecció serà determinant per a la millor preparació en el futur.
Pensament de perspectiva. Dos companys que han estat sempre molt bons amics tenen ara una mala relació arrel de la inclusió d’un nou company en el grup que s’avé molt amb un dels dos. L’altre té conductes un tant agressives quan coincideixen tots tres. Aquí, per una banda, hauríem d’aplicar la dita de: “Quan més serem, més riurem!”; un nou amic és una nova font de riquesa interpersonal. Però també ens hauríem de posar en el lloc de l’amic que tal vegada se sent traït i abandonat i fer-li entendre que la incorporació d’una nova amistat no implica la pèrdua de la relació existent.
Pensament de mitjans-fins. Un alumne de PQPI vol treure una nota mitjana alta per poder accedir amb més facilitat al cicle formatiu de grau mitjà i n’és conscient des de principi de curs. Ha de pensar la facilitat que té per a cada assignatura, reforçar els punts dèbils i millorar els punts forts, demanar ajudar al tutor i al professor corresponent perquè li donin recursos per aconseguir els seus objectius (o al Departament d’Orientació), esforçar-se diàriament i marcar-se fites clares i factibles, és a dir, elaborar un pla de millora...