En aquests moments de crisi social i d'incertesa en tots els àmbits, l'educació no queda al marge. Fa uns dies ja que diferents situacions m'han recordat l'article de groc que vam llegir al mòdul de lideratge. A l'article es deia que era important que els membres d'un grup se sentissin part d'ell, perquè això ajuda al bon desenvolupament dels projectes que es duen a terme.
Però a vegades no és tan fàcil: hi ha moments en què sembla que els factors externs t'exigeixen molt però t'ofereixen poc. Però tu a canvi has de seguir lluitant per mantenir el vaixell cap a una ruta i en una direcció no sempre ben definida... Mentrestant dins el vaixell només se senten les veus disruptores, només es veuen els conflictes interpersonals d'aquells que volen mantenir la seva posició impliqui el que impliqui, i la massa... Què en pensa?
Però per davant de tot som educadors i hem de donar exemple i oferir uns valors: hauríem de ser el mirall perfecte en el qual els alumnes es poguessin reflectir... Clar està però que no hi ha culpes, sinó circumstàncies. Si les inclemències del temps embruten o espenyen els miralls, aquests no es regeneren de manera automàtica...
Esper que el vaixell no s'enfonsi en el fondal, sinó que giri i trobi la direcció adequada i el temps favorable. Però cert és que no depèn exclusivament del capità...
és ben cert que els moments que estam vivint són d'incertesa..i una sensació de que tot pot passar es envolta..tal vegada necessitem moments així per unir-mos més .
ResponEliminaUna perspectiva encoratjadora... Gràcies!
ResponElimina